PRESENTACIÓ OFICIAL: Divendres 11 de desembre, s’ha fet la presentació del nou llibre inèdit de TERRA DE DONES, al Palau Robert de Barcelona, junt a els promotors del projecte, en Josep cap visible de LA MIRA amb representació de la Editorial Fonoll, les honorables conselleres d’Agricultura, la estimada Teresa Jordà junt la també honorable Meritxell Serret, les dues han fet un pròleg explicatiu del llibre i els seus punts de vista del paper de la Dona a l’agricultura, Ramaderia i Pesca. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i fent valer el segell de Venda de Proximitat. Amb col•laboració del grup de Dones del Món Rural de Catalunya, del qual en sóc membre. El llibre és el següent: TERRA DE DONES Pageses de Catalunya. Periodista, Laura Saula Tañà. Fotografia, Jordi Borràs. Editorial: Fonoll, novembre 2020. Juneda 2020 La presentació ha estat molt ben portada per la Laura Saula, amena i directe al tema que toca, explicant la forma d’entendre de la pagesia per part de tots els participants de l’acte, amb un to càlid i emotiu dels temes mes actuals i que ens toquen a tota la societat en general. Tinc la sensació “d’estar al lloc i el moment que toca”, perquè em sento molt identificada en el contingut, ressaltant sobretot el present i el futur del paper de la dona a Catalunya. El llibre, és el recull de vuit històries de Dones Pageses i Ramaderes d’arreu de Catalunya, fent una representació del nostre territori i també amb diferents oficis dins del sector agroalimentari. Per la part que em toca, va ser una sorpresa ser la escollida dins el grup de Dones del Món Rural, del qual hi som un grup molt nombrós, i val a dir que agraeixo profundament la seva confiança també, és un grup de dones molt actives, que estan treballant de valent per donar-nos visibilitat amb tots els àmbits. De fet, encara tinc present que aquest any 2020, em van fer una entrevista a TV3 Lleida, en motiu del dia del “dia de la dona”, i va ser uns minuts de glòria per donar importància el paper de la dona, i poder expressar breument el que en penso al respecte. La història del llibre per mi ha estat tota una experiència vital, i és per aquest motiu, que us explicaré alguns dels detalls de com el vàrem portar a terme: Tot va començar una tarda d’estiu , quan la Laura Saula, va vindre en persona a trobar-me a la finca de Rubió de Sòls. Va ser una trobada càlida i senzilla, amb la qual ja des de principi, vàrem connectar, un primer passeig per les vinyes on la màgia del lloc ens acompanyava, vàrem iniciar una conversa amena i plena de contingut. La Laura com bona professional i amb un toc innocent degut a la seva joventut, em va portar on ella volia, em va deixar parlar pràcticament sense interrupcions, i recordo haver expressat tot el que sentia sense recances, “vaig treure un tros de la meva ànima aquella tarda”, em vaig despullar interiorment davant d’ella i de la seva gravadora. També va tenir l’agudesa de fer unes preguntes preparades per seguir un guió estipulat, i tenir un fil conductor per totes les històries explicades. Gràcies Laura, per la teva senzillesa noble i amable, de saber estar, i d’expressar en escrit la història de vuit dones molt diferents de les nostres vides professionals, i sobretot amb un toc molt personal i femení molt ben marcat. La fotografia es digna de menció, tant per la qualitat feta, és nota la experiència d’en Jordi Borràs, un personatge reconegut arreu del territori. Voldria explicar la petita anècdota del fet de conèixer en Jordi, primer que tot al arribar a la finca, ens saludem amb un toc seriós, i sense massa presentacions, va vindre directament amb la càmera de fer fotos a l’esquena, jo mateixa no l’havia reconegut el personatge. Em vaig dirigir a ell de forma molt directe i natural, tot explicant-li la idea del lloc per fer les fotos, però ell ja tenia clar el que volia fer exactament. Entre els dos vàrem acordar fer primer les fotos d’interior del celler, sobretot per la calor sufocant que feia aquella tarda d’agost, i desprès aniríem a la vinya. Primer al celler, fem la foto en forma habitual, davant de les ampolles de vi, en pocs minuts ho vàrem enllestir ràpid, però la segona part, el passeig per les vinyes, tot explicant el nostre entorn i donant-li consells dels llocs habituals a fer fotos i noves posicions per tenir millor perspectives del paisatge. Ell al principi es va deixar portar una mica, però després ja tenia clar on i com volia fer-lo, igualment li vaig insistir molt en posar-nos a un lloc molt concret que he descobert amb el temps i on la vinya s’expressa complerta junt els castell de Rubió de Sòls. Fins i tot, recordo dir “encara que siguis un mal fotògraf aquí tens un lloc que poden sortir soles les fotos”, vàrem riure molt. Igualment, reconec que ell va saber trobar la posició exacte,tot corregint la posició del meu cos i la meva cara si calia. Em va fer un feix de fotos, i ja el vaig notar rialler i satisfet per la feina feta. Després tot passejant, li vaig explicar on trobar “els antics nius de la guerra que es troben amagats pel bosc”, on el passat era present. Sincerament jo desconeixia que ell es una persona experta recollint informació del tema, i li vaig explicar de forma anecdòtica una de les empremtes que també es troben amagades per la Serra del Munt. Finalment, a l’hora de marxar, va venir una persona del poble, i el va reconèixer a ell com persona actualment coneguda als medis de comunicació, va ser un moment de sorpresa per part meva, ja que havia compartit una tarda marcada per curiositats i amabilitat compartida. Gràcies Jordi, per una tarda plena de rialles simpàtiques, plena d’anècdotes diferents i especials, i sobretot per la màgia d’unes fotos “espectaculars”. És un llibre amè, directe i explica breument amb les paraules adequades la història de vuit persones, vuit dones que estem treballant fort i de valent, i que sent de màxima actualitat ens podem sentir totalment satisfetes, amb mes forces per seguir endavant. Personalment, per mi ha estat una gran experiència molt marcada per les persones que han fet possible el projecte comú de donar mes visibilitat a les dones del Món Rural. Confesso que: tot llegint el llibre m’he “redescobert en el meu interior la versió pagesa que tenia amagada” i em sento molt identificada amb les paraules tant ben escrites de la Laura Saula tot deixant “una petita petjada escrita al món”.